Sobre la consulta: país i no partit.

Ahir, en l'acte de lliurament del I premi Memorial Jordi Gomis que Reagrupament em va concedir, vaig fer unes declaracions com he fet diverses vegades en actes organitzats per l'ANC i altres grups o entitats.

Les declaracions d'ahir no són diferents de les que defenso en el llibre "S'ha acabat el bròquil" i/o en tertúlies, entrevistes i escrits diversos.

Per fer-ho curt, torno a posar l'èmfasi en la necessitat de sumar, és a dir, de fer país i no partit. I això passa per trobar un mínim comú denominador que ens permeti fer un referèndum d'autodeterminació amb les suficients garanties d'èxit, tant en el resultat de la consulta com en el manteniment de la cohesió i la convivència.

Des del 20 de setembre, que és quan el president Artur Mas decideix convocar eleccions amb el dret a decidir en programa electoral, he mantingut que aquest procés no es pot fer des de la desunió o amb càlculs partidistes i de curt termini.

Sabedor, com qualsevol observador amb ganes de ser-ho, que la desunió aniria guanyant terreny des del primer moment en què es decidís emprendre el camí de la consulta a causa de les envestides externes i internes, ja vaig proposar aleshores una llista única formada pels partits favorables al dret a decidir. I, si això no podia ser, aconseguir, si més no, la unitat entre totes les forces clarament independentistes. No me'n vaig sortir. Se'm va titllar de somiatruites, per dir-ho de forma suau.

Una vegada es van saber els resultats del 25N, vaig proposar un govern de coalició, si més no, entre CiU i ERC. No me'n vaig sortir.

Per a les eleccions al Parlament Europeu de l'any que ve ja fa setmanes que he proposat una llista unitària entre totes les formacions favorables al dret a decidir. De moment, tot apunta a un altre fracàs.

Bé, què tenim, en aquests moments?

Ho resumiré amb un exemple i que cadascú en tregui les conclusions que vulgui. Una de les envestides més greus que s'han fet contra la línia de flotació de la convivència i la supervivència de la nostra llengua es diu Wert, la llei Wert.

Se suposa, si més no és el que jo penso, que un atac d'aquesta gravetat i característiques hauria de ser suficient per fer una cimera entre totes les forces catalanistes al voltant del president del país. Una reunió sense condicions prèvies. S'hi va perquè és un atac directe a allò més essencial i valuós que tenim: la cohesió i la convivència.

Doncs bé, la cimera va estar a punt de no fer-se, perquè algunes forces polítiques van posar com a condició per assistir-hi que s'inclogués en l'ordre del dia les retallades en educació.

Avui mateix, en els butlletins dels mitjans de comunicació catalans, els titulars més destacats són aquests:

- Artur Mas: "Demostrarem que les acusacions del fiscal no tenen cap base. (...) S'acusa CDC de diferents fets sense proves i en base a suposicions." (Ferrovial-cas Palau)

- Navarro exigeix a Mas que expliqui si és president "amb diners que provenen de la corrupció".

- Navarro: el president Mas "ha de decidir d'un cop quin soci de govern vol, el senyor Duran o el senyor Junqueres".

- Lluís Corominas, vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, reclama a Duran que deixi de generar dubtes i que deixi també de considerar adversari ERC.

- Josep Rull, secretari d'Organització de CDC, retreu a Duran que "potinegi" amb el calendari.

- Oriol Junqueres ha manifestat que no pretén avançar les eleccions perquè el seu objectiu no és "maximitzar el nombre de diputats", i ha tornat a reiterar "la predisposició absoluta" per entrar al Govern quan "hi hagi una data propera i una pregunta clara que doni lloc a una resposta explícita" per a la consulta.

- Dolors Camats, coordinadora nacional d'ICV, reclama no convertir la consulta en una "penyora" entre el Govern i ERC.

- L'Assemblea Nacional Catalana és contrària a ajornar la consulta sobiranista al 2016, com va proposar ahir el líder d'unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, defensa fer la consulta el 2014, perquè, assegura, és el que vol la majoria de la gent. Per a Forcadell, amb la meitat més un dels vots el resultat seria vàlid.

- Ramon Espadaler, conseller d'Interior, ha reiterat que el compromís és fer la consulta aquesta legislatura.

- Mariano Rajoy, president del govern espanyol,es mostra optimista a Tarragona i diu que veu llum al final del camí.

Bé, això és el que hi ha. És a dir, el millor dels escenaris per convocar una consulta sobiranista.

Com ja dic en el llibre, una consulta d'aquestes característiques amb l'oposició total i absoluta del govern espanyol i del PSOE i amb la desunió que hi ha a Catalunya no es pot fer. La consulta no pot ser una festa de cap de setmana d'un grup d'escoltes al Tagamanent.

És per això que ja fa temps que demano trobar un mínim comú denominador que passa per la constitució d'un govern de concentració amb dos grans eixos: emergència social i emergència nacional. En un govern de concentració d'aquestes característiques tothom ha de cedir. Tothom.

La força d'un govern de concentració d'aquestes característiques és tan òbvia que no cal perdre temps explicant-la.

Per tant, crec que faríem bé de continuar pressionant a favor de la consulta i, al mateix temps, a favor de la unitat. La unitat ens garantirà l'èxit. La desunió, el més absolut dels fracassos.

Dit això, i a nivell d'hipòtesi, m'agradaria saber quin percentatge dels que avui volen la consulta per votar sí deixarien de fer-ho si des de Madrid s'oferís un sistema de finançament semblant al basc.

En el llibre també dic que Catalunya no és només finançament, sinó que abans és identitat, nació, subjecte... cosa que avui no se'ns reconeix. Per tant, un millor finançament sense el reconeixement del que som és tornar a posar un pedaç a una situació que no resoldrà res, sempre pendents de les conjuntures.

I no vull acabar aquest escrit sense fer esment a com s'actua des d'alguns sectors favorables a la independència quan s'interpreta, a partir d'unes declaracions, que es pot estar en contra del procés o a favor del seu alentiment.

L'insult sistemàtic al que no pensa com tu et pot donar uns moments d'alleugeriment, però resta molt més que suma. I la independència és sumatòria o no serà.

A Catalunya, ens agradi o no, hi ha conciutadans que se senten espanyols. I, alguns, tot i no sentir-se catalans, votarien sí a la independència. Però no ho faran si se senten insultats i menyspreats.

A Catalunya, ens agradi o no, hi ha conciutadans que, tot i voler votar sí, tenen molts dubtes i pors.

A Catalunya, hi ha conciutadans que ja haurien votat sí fa anys.

A Catalunya, hi ha conciutadans que votaran no, es digui el que es digui i es faci el que es faci.

Dels que som favorables al sí dependrà l'èxit d'aquest procés. I l'exit no passa per les desqualificacions de tots aquells que no pensen com tu.

Pel que fa a mi, jo continuaré defensant la unitat, la consulta i el sí.

Reply · Report Post